La Bohème

En un context dominat pels efectes de la industrialització, la preeminència dels valors burgesos i un clima intel·lectual monopolitzat pel positivisme laic, materialista i científic, l’art es va tornar realista. Així, aquesta Bohème de Puccini és “uno squarcio di vita” en el qual es parla de la fragilitat de la felicitat en un món de misèria, però de manera sentimentalitzada i atenuant la cruesa de la realitat social.

A Escenes de la vida bohèmia, els personatges imaginats per Mürger recorden amb nostàlgia la seva joventut com a artistes plens de penúries (el Cafè Momus, les festes i la pobre Mimì, atrapada per la mort en la flor de la joventut).

Àlex Ollé fa una relectura audaç de l’obra i la situa en un barri popular, l’escenari de l’obsessió per tornar al passat; un moment efímer on Mimì i Rodolfo van ser feliços. La música de Puccini ressona de manera sublim, tot retrobant l’essència mateixa de l’obra: els records com a fràgils vincles que ens mantenen suspesos a la vida.

FITXA ARTÍSTICA

Giampaolo Bisanti, direcció musical
Àlex Ollé, direcció d’escena
Alfons Flores, escenografia
Lluc Castells, vestuari
Urs Schönebaum, il·luminació
Teatro Regio Torino, producció
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu (Conxita Garcia, cirecció)
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, direcció)
Veus – Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila Jover, direcció)

REPERTORI

GIACOMO PUCCINI: La Bohème